À Roberta Tostes, bailarina do Orkut.

És vento ou fogo, porque não sei como tocar.

És ferida, porque vejo aberta.

És bebê, porque sensível.

És artista, porque deslumbrante.

És noite, porque dá medo.

És verdade, porque a revelaste.

És e não és, porque te afastas de ti.

És água, porque transparente.

És irmã gêmea, das palavras.

És escrava, porque já te apaixonaste pela dor.

És Fênix, porque renasces.

És platéia, porque “esperas demais”.

És sábia, quando encontras o “teu segundo”.

És espelho, porque passaste a crer no que escreves.

És pássaro ferido, porque voar é quase um sonho.

És muitas, porque te foges.

És areia fina, porque dispersa.

És livre, porque te arriscas.

És boba, porque namoras a solidão.

És luz, porque falas de amor.

És sonho ou pesadelo, porque dormes.

És escudo, porque te proteges.

És palco, porque te revelas.

És música, porque harmônica.

És guerra, porque dores.

És paz, porque te consolas.

És mãe, porque te crias.

És fé, porque persistes.

És seda, porque leve.

És abismo, porque profunda.

És criança, porque passado.

És pensamento, porque transcendes.

És tu, porque... fadada(?).

És faca, porque penetras.

És dor, porque a sinto.

És espelho, porque refletes.

És sertão, porque careces.

És rocha, porque forte.

És mulher, porque nasceste.

És o que és, pelo que és, para o que és, porque és, quando és.

És.